Marta Galán: (Barcelona, ​​1973)
És Llicenciada en Filologia Hispànica (UAB, 1996), Màster en Edició (IDEC, Pompeu Fabra, 2000), Diploma d'Estudis Superiors Especialitzats (DESE) en Arts Escèniques (Institut del Teatre / UAB, 2003), Màster en Gestió Cultural (UOC / Càtedra UNESCO de l'UdG, 2012) i, sevamajoria, autora i directora de projectes ESCÈNICS des de 1999. des dels 15 anys entra en contacte amb l 'art escènic de manera autodidacta i, després de dir passar per Diferents escoles de formació de l'actor i de dramatúrgia a Figueres, Girona i Barcelona, ​​el 1997 és desplaça a Buenos Aires per a estudiar "dramatúrgia i dirección" al'EMAD (Escola Municipal d'Art Dramàtic) amb R. Pelletieri, Rafael Spregelburd, Mauricio Kartun, entre Altres i rep Dues beques, la primera d'l'Sportivo teatral, l'escola del prestigiat director Argentí Ricardo Bartís, i la Segona de la companyia El Perifèric d'Objectes, dels directors Daniel Veronese i Ana Alvarado.
 

​

Manel Clot: (Granollers, 1956-2016) fou un historiador i crític d'art català.

Llicenciat en història de l'art per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou professor de la Universitat Pompeu Fabra i de l'Escola Eina. Entre d'altres fou comissari d'exposicions en galeries i institucions, com Time Span, (Fundació ‘la Caixa' de Barcelona, 1990); Subjecte de ficció (Centre d'Art Santa Mònica, 1991); Onze escultures (Museu de Granollers, 1991); Historia natural. El doble hermético (Centro Atlántico de Arte Moderno de Las Palmas CAAM, 1992); Cicle d'exposicions La Cambra daurada, (La Capella, 1994); Cicle d'exposicions Espais de desig, (La Capella, 1994/95) Spaces of Desire, (Transmission Gallery de Glasgow, 1996); Sophie Calle: Relats, (Fundació ‘la Caixa', Madrid i Barcelona 1996-1997); Dies Irae,(Museu de Granollers, 1997); Hipertronix,(Espai d'Art Contemporani de Castelló,1999); Inter/Zona,(Palau de la Virreina, 2000); Francesc Abad: Bloc W.B., (Museu de Granollers, 2006) i a l' Instituto Cervantes de Berlín (2008); Constel·lació Cumella. Les mans industrials. (Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2007) i Sin escenario (Museo de Arte Contemporáneo de Panamá, MADC San José, Costa Rica, Museo de Arte de El Salvador (MARTE) San Salvador, 2009) Va rebre el Premi Espais de Crítica d'art de la Fundació Espais (1994).

​

Carles Congost: (Olot, 13 de novembre de 1970) 
És un artista visual llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona l'any 1994. Ha format part de nombroses exposicions tant individuals com col·lectives a nivell nacional. En les seves peces utilitza diferents procediments visuals i auditius com el vídeo, la fotografia, el dibuix o l'escultura. El seu treball s'ha associat amb el que s'ha anomenat club culture i que es caracteritza per una estètica inspirada en el món de la moda, la música, la publicitat, el vídeo o la fotografia. Les seves obres són relats que evoquen de manera irònica i sensual l'univers adolescent, reflexionant sobre la forja de la identitat, la incomunicació i el conflicte generacional que s'esdevé entre els joves i fins i tot els artistes.[4] Analitza a les seves obres els codis de la cultura popular com a vehicles de construccions diferencials i com a formes hegemòniques de la subjectivitat.

 

Carlos Pazos: (Barcelona, 23 de desembre de 1949) 
És un artista català. Va estudiar inicialment arquitectura, si bé posteriorment s'especialitzà en disseny i art a l'Escola Eina de Barcelona. Va començar a exposar l'any 1969 a la sala d'exposicions de l'Ateneu Barcelonès, i des d'aquell moment ho ha fet a les millors galeries i museus del món com el MACBA (Barcelona), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), Centre Georges Pompidou (París), Gallerie Camille Von Scholz (Brussel·les) o Joan Prats Gallery (Nova York), entre d'altres.

​

Orlan: Mireille Suzanne Francette Porti (Saint-Étienne, França, 30 de maig de 1947) artísticament coneguda com Orlan, és una artista multimediàtica caracteritzada per realitzar performances quirúrgiques realitzades en el seu cos les quals, en ocasions, transmet en viu per a algunes galeries i museus.

​

Marcel·lí Antúnez Roca: (Moià, província de Barcelona, 13 de desembre de 1959) és un dels artistes catalans més reconeguts en l'ús de les tecnologies digitals en l'àmbit de la performance mecatrònica i la instal·lació. Marcel·lí Antúnez va ser cofundador, juntament amb Carles Padrissa, Pere Tantinyà, Quico Palomar i Teresa Puig, del col·lectiu La Fura dels Baus. En formà part des de 1979 fins a 1989 com a performer, músic i coordinador artístic en les tres primeres performances del grup. Aquestes obres van ser la trilogia Accions (1984), Suz /o /Suz (1985) i Tier Mon (1988), performances impactants de caràcter ritual que trenquen la distància entre l'espai escènic i el de l'espectador, i on música i acció queden fusionades.

Resultado de imagen de marceli antunez

 

​
Andrés Hispano Vilaseca va nèixer a Barcelona el 1964. És un realitzador audiovisual, comissari artístic, docent i escriptor español. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ​​escriu regularment en el suplement de cultura de La Vanguardia. Realitzador, al costat de Félix Pérez-Hita, de Soy Cámara. Ha comissariat les exposicions La ciutat dels cineastes, El rei de la casa, That 's not Entertainment! i Pantalla global. Va dirigir les nits temàtiques de BTV, el programa Boing Boing Buddha i Baixa Fidelitat. És professor convidat de cinema i cultura audiovisual en diferents universitats, com la Universitat Pompeu Fabra, ELISAVA, LCI Barcelona i la Universitat Ramon Llull.

Resultado de imagen de ANDRES HISPANO

 

Fèlix Pèrez-Hita va ser realitzador, guionista i editor
Actualment codirigeix alguns capítols de Soy Cámara amb Andrés Hispano, amb qui també va dirigir Baixa Fidelitat  i va treballar com a guionista i editor per Boing Boing Buddha. Amb Arturo Bastón dirigeix Hilomental. És membre fundador de l'associació Horitzó.tv, i amb el col·lectiu Neokinok.tv va crear TVLATA. Va ser codirector de Gabinet de crisi: un programa de tv que no veurà a la tv, amb Bastó i Kikol Grau.De 1997 a 1999 va dirigir una quinzena de documentals per a BTV. Ha impartit classes d'història i teoria de la imatge a l'Escola Superior de Disseny Elisava, així com en màsters i tallers de diverses universitats. 

Resultado de imagen de felix perez hita

​
Cristina de Middel (Alacant, 1975) és una fotògrafa documental i artista espanyola que viu i treballa a cavall entre el Brasil, Mèxic i Espanya. Ha treballat com a fotoperiodista per a diferents diaris espanyols i ongs abans de decidir dedicar-se a un treball més artístic i personal. Combina els seus treballs documentals amb altres personals on qüestiona el llenguatge i la veracitat de la fotografia com a document i juga amb reconstruccions o arquetips que difuminen la frontera entre la realitat i la ficció.
Resultado de imagen de cristina de middel

Sílvia Isach És una artista visual especialitzada en la producció audiovisual i les noves tecnologies en la cultura contemporània dels audiovisuals en directe (vjing, mapping, interactivitat). Des del 2007, el seu vessant com videojockey l'ha conduït a actuar en diferents clubs i festivals nacionals i internacionals passant per països com Itàlia, Suïssa, Bielorússia i França, al mateix temps que compartir sessions i projectes amb diversos Dj 'si músics. En reconeixement a la seva tasca en aquesta disciplina, el 2012 va obtenir el primer premi de la Battle VJ del Festival Novel·la de Tolosa (França). Emprant les possibilitats d'expressió avantguardistes, ha portat al mig del videojockey més enllà amb la tècnica del vídeo-mapping, havent realitzat espectacles de gran envergadura, a diferents indrets de Catalunya així com a l'exterior.

 

Roger Subirana Compositor i productor musical nascut a Vilafranca del Penedès (Barcelona). Orgullós de la seva terra, ha creat diverses obres que recorden els sabors i olors de la vinya i el cava. De formació autodidacta, va començar a composar poc abans dels 12 anys d’edat.
A la seva extensa discografia hi trobem la música més personal, construïda a mode de diari vivencial on expressa un infinit ventall de sentiments experimentats en diferents etapes de la seva vida. Per aquest motiu és tan difícil encasellar-lo en un estil musical concret. Eclèctic i serè a part iguals. Les seves peces musicals són petites bandes sonores, on en alguns temes la veu és utilitzada com a pur instrument, per aquest motiu la lletra és fonètica i no té cap interpretació semàntica. Busca la musicalitat de la veu sense estar lligat al diccionari, aconseguint, d’aquesta forma, una creació en estat pur. S'auto-defineix com a "Compositor de Música Instrumental i Fonètica”.

​

Joan Fontcuberta  Va nèixer a Barcelona, 24 de febrer de 1955. És un artista, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia.
Ell és caracteritza per el l’ús d’elements interactius amb la informàtica, on presenta diferents visions a través de la fotografía, com la crítica, ficticia o històriques. 
Va ser (i és) docent, artista i crític. De fet, va ser un professor invitat a la diverses institucions com la Universidad de Harvard y Le Fresnoy, Centre National des Arts