Es denomina així a una sèrie de moviments artístics que van començar a aparèixer en el context de la segona guerra mundial (1939-45) i que es van desenvolupar fins a finals dels anys 60, és un dels períodes més rics en quant a tendències i moviments artístics, més o menys estructurats.

Desprès de la reorganització política i econòmica del món degut a la guerra, va haver un desplaçament de la capital de l’art, París, i Europa en general, a EEUU, i concretament a la ciutat de New York; molts dels artistes es veuen obligats a exiliar-se i duen allí el seu art d'avantguarda, on segueixen desenvolupant-lo i influïxen a altres artistes.

Els efectes traumàtics de la guerra es van veure reflectits en l’obra i els moviments artístics del moment: signes d’ansietat, emocions intenses; semblaven descobrir la bellesa de la matèria estripada , del caos, de la destrucció.

També, la societat de consum i el capitalisme es desenvolupen en aquest temps, així el col·leccionisme es dispara i l'art es converteix en un objecte d'especulació.

Sorgeixin tendències en contra d'aquests aspectes; la ironia i el sentit de l'humor apareixen en l'art amb moviments com el Pop art, mentre que per altra banda, altres exalten els materials de rebuig de la societat de consum, com l’Art Povera o Nou Realisme.

​

​

​

​

1. Expressionisme abstracte: Te el seu màxim exponent en Jackson Pollock (1912-1956).Pollock feia els seus quadres estenent una gran tela a terra i regant-la amb un pot de pintura foradat el qual corria al voltant de l'obra. Això s'anomenava "dripping".

​

​

​

​

​

​

​

​

​

2. Pop-art: Va néixer a la dècada dels 60. Es basava en elements propis de la societat de consum que resulten molt familiars a la gent. L'autor més important va ser Andy Warhol (1928-1987). Fa les seves obres a partir de fotografies d'estrelles del cinema, o també reprodueixen llaunes de begudes o de productes alimentaris.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

3. Hiperrealisme: Aquest corrent pretén reproduir la realitat amb una camera fotogràfica. Entre els més destacats hi trobem a Don Eddy (1944- ) i l'escultor Duane Hanson (1925-1996). Hanson utilitzava materials com la fibra de vidre per crear figures que s'assemblessin a persones.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

4. Art conceptual: Corrent que sosté que l'important és la idea i el procés de l'obra. És el cas de Robert Smithson (1938-1973) que va destacar en el "land art" que consistia en actuar sobre espais naturals. L'artista per exemple pinta la sorra de la platja, amuntega roques, pinta ceps, excava rases, etc.

5.Empaquetatge: Consisteix a embolicar tota mena d'elements. L'autor més important és Christo Javacev que va començar empaquetant ampolles al final de la dècada de 1950 i el 1966 va empaquetar l'edifici del Parlament alemany.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

4.Informalisme: L'informalisme és un moviment pictòric que comprèn totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a Europa després de la Segona Guerra Mundial, en paral·lel amb l'expressionisme abstracte estatunidenc. Dins d'aquest moviment, es distingeixen diferents corrents, com l'abstracció lírica, la pintura matèrica, la Nova Escola de París, el taquisme, l'espacialisme o l'art brut.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

5.Nou realisme francès: El nou realisme (en francès, nouveau réalisme) és un moviment de la pintura dels anys 60 creat pel pintor Yves Klein i el crític d'art Pierre Restany que proposa un retorn a la realitat fugint de l'art abstracte de l'època. El nom prové del realisme, per la voluntat de representar l'experiència de manera objectiva, amb una identificació clara del referent per part de l'espectador, i de l'adjectiu "nou" que indica tant una nova realitat, moderna i sorgida del context de finals del segle XX, com per la nova manera de mirar de l'artista, diferent de la de realismes passats.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

6.Abstracció postpictòrica: L'origen d'aquesta tendència pictòrica es troba en els estudis que en psicologia de les formes va realitzar la Bauhaus i que Albers va difondre pels Estats Units. D'aquesta manera va néixer una pintura que va substituir l'Expressionisme abstracte en els anys 60. La pintura no comporta cap missatge místic o religiós, sinó que existeix per si mateixa: llenços de grans dimensions que fan servir només el color, de forma absoluta. Es va dividir en dues tendències: la Colorfield (obres de K. Noland i M. Louis) i la Hard Edge.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

7.Minimal art: Minimalisme o art minimalista (originalment en anglès minimal art) és una tendència artística originada als Estats Units durant la dècada de 1960.El terme "minimalisme" ha evolucionat al llarg de l'últim mig segle i engloba un gran nombre de mitjans artístics. És la traducció de l'expressió anglesa Minimal art que va ser utilitzada per primera vegada el 1965 pel filòsof Richard Wollheim per referir-se a les obres d'art en què predominava la idea sobre la seva manufactura, les que estaven en la línia del readymade i de les obres de Marcel Duchamp o d'Ad Reinhard, que és considerat un pioner de l'art minimalista. En rigor l'art minimalista o minimalisme, designa un moviment artístic nascut a la costa est dels Estats Units d'Amèrica, i especialment a la ciutat de Nova York en els anys 1960. Les seves principals figures - Donald Judd, Frank Stella, Robert Morris i Carl Andre - creen objectes que sovint es mouen entre els límits de la pintura i l'escultura, "specific objects" com van ser anomenats per Donald Judd.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

8.Art acció: L'art acció és una tendència de l'art modern que va iniciar-se als anys 60. Es va proposar ampliar els horitzons de l'experiència estètica més enllà dels espais especialment dedicats a l'art, com són els museus, galeries, sales de concerts, cinemes; així com esborrar les fronteres marcades entre les disciplines artístiques (plàstica, música, drama, mitjans audiovisuals, etcètera).

​

​

​

​

​

​

​

​

​

9.Art cinètic: Moviment estètic amb bases en l'abstracció, que comença a desenvolupar-se després de la I Guerra Mundial, però que adquireix més força a partir dels anys cinquanta, quan s'investiga amb més precisió el factor cinètic de la visió en la creació plàstica.

Victor Vasarely. Zebres, 1950

Es pot considerar un precursor d'aquest moviment a Marcel Duchamp, als anys 30, fa realitzar els anomenats Rotoreliefs, obres tridimensionals que tenen un motor que l'espectador pot posar en marxa gràcies a un mecanisme.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

10.Art povera:  L’Art Povera, art pobre, va sorgir a Itàlia a finals dels anys 60, s'integren activitats artístiques molt variades, però totes amb el denominador comú que les obres es constituïxen de materials pobres: palla, papers, sorra, pedres, ...

Jannis Kounellis. Sense títol (Obra i detall)

Apareix com a reacció a l'art tradicional en la mesura que aquest és considerat bell i de materials nobles, i a l’opulència de l’objecte pop i de la societat a la que representa.

Es consideren els precursors d’aquest moviment artístic als artistes Alberto Burri i Lucio Fontana, informalisme.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​