OFF
RESSENYA EN CAIGUDA LLIURE
En caiguda lliure es tracta d'una reflexió, mitjançant l'art contemporani, sobre el vertigen que provoquen les ràpides transformacions del món contemporani. L'exposició ha estat comissariada pel lisboeta João Laia i inclou 13 obres que van des del 1969 fins a l’actualitat, de disciplines diverses com la instal·lació, la pintura, l’escultura, el vídeo, la fotografia o la peça sonora. Tota l'exposició s'articula al voltant d'una instal·lació d'Àngels Ribé i d'algunes peces sonores d'Eduard Escoffet.
El laberint al centre
João Laia ha triat la gran instal·lació Laberint (1969-1974) d’Àngels Ribé,
pertanyent a la Col·lecció MACBA, com a eix central de l’exposició, ja que,
per la seva forma en espiral, exemplifica la posició de precipici de què
parla el projecte. Aquest laberint, de deu metres de diàmetre
amb parets de plàstic groc transparent, permet que el públic pugui
transitar-la per dins. El fet que la peça sigui com un obstacle físic, que impedeix una progressió lineal en l’espai, fa al·lusió a l’actual idea de territori com a font de conflictes i provoca una sensació d’inestabilitat i desorientació, responsable d’estats d’ansietat i alienació. L’obra és la reconstrucció de l’obra que l’artista va presentar el 1969 al castell de Verderonne. A partir d’aquí, l’exposició té un caràcter circular, definit pel laberint de Ribé, que esdevé una referència de bucle, com a símptoma de la condició contemporània. La mostra pretén ser un mapa polifònic, amb un conjunt d’obres que descriuen el moment present en la seva amplitud micro i macro, observant les transformacions que s’han produït en les darreres dècades en els àmbits de la ciència, l’ecologia, l’economia, la geografia, la identitat, la política i la representació. L'exposició inclou un vídeo de Dara Birnbaum i Dan Graham del 1980, una pel·lícula en 16 mm. de Runa Islam, dues fotografies d'Andreas Gursky, un vídeo de The Otolith Group, una obra d'Iman Issa, una peça en llana de Rosemarie Trockel, la pintura Mare negra amb infant negre de Georg Baselitz, dues escultures de June Crespo, i es tanca amb la instal·lació El públic de Pedro Barateiro.
RESSENYA EXPOSICIÓ VICTOR PAPANEK
Dimecres dia 8 de Gener de 2020 vam assistir al Museu del Disseny a una exposició de Victor Papanek. L'exposició mostra la vida i obra de Papanek a través duna sèrie de peces originals procedents de l'arxiu de la Fundació Victor J. Papanek (Viena), a més d'objectes d'alguns dels seus contemporanis com Buckminster Fuller o Global Tools. La mostra està estructurada segons els temes de les obres exposades, entre els quals es troben la política sobre dades i sobre els mitjans, la tecnologia o la importància del disseny com a eina política.
L'exposició es basava en descobrir a través de l'obra de Papanek el paper de el disseny i de l'dissenyador a l'hora de ser un bé útil per a la societat. És un debat present a tot arreu i una reflexió que el mateix dissenyador ja va fer en el seu temps. Papanek és un dels pioners de el disseny contemporani i un dels precursors més influents de l'activisme social i la sostenibilitat en el disseny. Les preguntes que es feia sobre disseny segueixen sent de rellevància actualment, constituint l'essència de el disseny crític, social, inclusiu... Encara que per la seva part també faltaven certs valors que el feien veure una mica hipòcrita com per exemple no voler fer un departament de disseny de dones o dissenyar productes no tan necessaris per paÏsos amb altres prioritats.
RESSENYA OBJECTES DE DESIG. SURREALISME I DISSENY 1924-2020:
El passat dimecres 11 de març, vam a assistir a dues exposicions al Caixafòrum, Objectes de desig. Surrealisme i disseny 1924 - 2020.
Després de presentar-se oficialment el 1924 amb la publicació del Manifest del surrealisme d’André Breton, el surrealisme es convertir ràpidament en un moviment intel·lectual i polític internacional els membres del qual provenien de diversos orígens i disciplines, entre les quals l’escriptura, el cinema i les belles arts. El disseny i els objectes quotidians van ser una gran font d’inspiració i van tenir un paper crucial en la seva evolució. Menys conegut és, malgrat això, l’impacte decisiu del surrealisme en el disseny, que ha tingut un paper cabdal per alliberar el disseny del dogma funcionalista segons el qual “la forma segueix la funció”. A la llum de la creixent crítica adreçada al disseny racionalista a partir dels anys trenta i, especialment, després de la Segona Guerra Mundial, el surrealisme va obrir nous camins que abordaven les emocions, les fantasies, les pors i altres qüestions existencials.
L’exposició aportarà llum sobre aquest diàleg creatiu fascinant i continuat, juxtaposant obres d’art surrealista i peces de disseny per tal de revelar uns paral·lelismes que rarament s’han estudiat. També s’hi inclouran pintures, escultures, objectes de col·lecció, cartells, revistes, llibres i fotografies, com també pel·lícules històriques. Entre els artistes exposats hi ha Gae Aulenti, Björk, Claude Cahun, Achille Castiglioni, Giorgio de Chirico, Le Corbusier, Salvador Dalí, Isamu Noguchi o Meret Oppenheim, entre molts altres.
Vam veure sales amb diferents dissenys ambientats en algún tema o concepte específic per exemple el "salvatje", el d'erotisme... En totes elles mostrava dissenys de tot tipus inspirats en el corrent surrealista. Tractava diferents temes, la sala del principi també incorporava elements decoratius inspirats en la obra de Dalí o d'altres artistes que a banda de ser surrealistes van passar per altres estils com per exeple el dadaista Duchamp. En el segon aló hi podiem trobar mobiliari sobretot, com l'ull de Man Ray o la taula de vidre amb rodes de bicicleta. A la tercera sala, que va ser la que em va semblar més estética i amb un missatge més entenidor, mostraba la feminitat, com es tractava o es veia la dona, el seu cos... De la última sala el que més recordo és un quadre de Magritte que és titula: Això és un tros de formatge. Magritte jugava amb la filosofia, amb el pensament de la gent, el que és una cosa o el que sembla. Deia que com el cuadre del formatge es trobava en un lloc on es posa el formatge si que ho era realment, al contrari de la seva famosa pipa, que només era una representació.
SENTITS FRUSTRATS: (activitat)
He escollit Miss Blanche de Shiro Kuramata (1988) i L'espectre de Gardènia de Marcel Jean (1936) de la exposició i la que he afegit és Pedrera d'Albert Danès Tejedor (1995).
La relació entre aquestes obres són els sentits i la seva impossibilitat de desenvolupar-los en quant a les peces. Per exemple Miss Blanche és una cadira transparent amb roses dins (faria referència a l'olfacte), L'espectre de Gardènia és un bust amb dues cremalleres els ulls, és a dir el seu sentit de la vista es troba impossibilitat. Finalment, trobem el banc de Danès Tejedor que és un banc amb moltes irregularitats ja sigui per la serva forma, pel material (vidre és molt delicat) i pel gravat que té, tot això frustra el nostre sentit del tacte.
Albert Danès Tejedor
Pedrera (1995)
Marcel Jean
L'espectre de Gardènia (1936)
Shiro Kuramata
Miss Blanche (1988)
