El cartell

 

Producte gràfic bidimensional de grans dimensions, de paper, cartró o plàstic, amb imatge fixa impactant més un text breu, i té per funció la publicitat o la propaganda política, especialment.

Neix al 1870 amb la tècnica: ​

Litografia: Utilitza una pedra per a cada color i que consisteix en impregnar amb goma aràbiga o àcid nítric la pedra per tal de que la tinta no agafi més que en les zones que estan dibuixades sobre aquestes reserves.

Als 60’s apareix la serigrafia: (Andy Warhol), tècnica d’impressió sobre qualsevol material. La tinta es transfereix sobre una malla tensada en un marc en les zones on va el dibuix. Les zones en blanc son bloquejades amb un vernís.

​​

Elements: Emissor, receptor i missatge

​

Llenguatge visual: Formes i colors s’integren amb el missatge, fent ús d’hipèrboles, metàfores i metonímies (canviar un objecte per un altre).

​

Normes:

Contrast de color, textura, il·luminació o formes.

Simplicitat formal.

Composició clara i ben estructurada.

​​

La imatge: Ha de ser memorable.

 

El color: Colors vius i càlids, negres.

 

Tipografia: Fàcil, harmonitzada amb la imatge i d’un estil concret. Les lletres de pal expressen actualitat i dinamisme, la rodona sobrietat, la fina elegància i luxe, la cursiva dinamisme, etc.

​

Temàtiques

Institucionals, per publicitar plans.

De servei públic, amb missatges de salut…

Culturals, jornades, fires...

D’opinió, contra el canvi climàtic…

Polítics.

D’anunci d’espectacles.

Comercials.

​​

NOVA FORMA D’ART DEL S.XIX

A les grans ciutats s’obren espais urbanístics més grans, hi havia espai i gent passejant, possibles clients de comerços, bulevards (avingudes amples amb arbrat i comerços) i llocs d’oci.

Sorgeix amb força la publicitat i la producció de cartells, arribant la litografia a la seva màxima perfecció. Inventada per Alois SENEFELDER al 1798, Jules CHÉRET la perfecciona amb la tricromia, reproduint les obres en colors.

El cartell és una de les innovacions més importants en el món de l’art i la publicitat, i els carrers es converteixen en galeries a l’aire lliure.

​​

Artistes

Jules CHÉRET:

París, dècada de 1860. Va fer més de mil cartells, de caràcter muralista, doncs era un gran dibuixant, i llenguatge popular. Feia passar una bona estona als vianants amb la seva recerca de la il·lusió tridimensional.

Als cartells d’aire carnavalesc, dinàmic i popular, hi apareixia un tipus de dona creat per ell: jove, balladora, somrient, feliç i que sabia viure la vida. Tenia de musa a La Chérette.

 

Toulouse-Lautrec:

Pintor i litògraf. 

En la seva obra retrata espais foscos de bordells i carrers recòndits, que formaven part de la vida íntima dels habitants de París del s.XIX.

Només fa 13 cartells, amb els que passa a la història per les caricatures, la ironia i la inquietud dels seus personatges.

Per als crítics de l’època els personatges dels seus cartells eren desagradables i indecents.

El cartell més conegut és el del “Moulin Rouge: La Goulue”. 

 

El cartell modernista

La primera Revolució Industrial  va tenir lloc durant les primeres dècades del s.XIX, quan es consolida la classe burgesa.

Al final del s.XIX es dóna una segona Revolució Industrial que suposa l’auge de la burgesia i la consolidació de l’obrerisme. 

A principis del s.XX Catalunya és el motor de la indústria espanyola, sobretot del tèxtil. Entre els obrers augmentar el republicanisme i apareixen les primeres organitzacions obreres. Hi hagueren lluites obreres i vagues generals per tot europa.

Al canvi de segle prolifera encara més aquesta disciplina artística (el Cartell), dotant-se de caràcter ornamental.

 

Artistes

Toulouse-Lautrec.

Pierre BONNARD: També Francès, pinta pocs cartells

       però exquisits, com ara ”La Revue Blanche”.

Alphons MUCHA: Txec que es trasllada a París. Estil

       en un principi Bizantí, de moda en aquells anys,

       passant per la temàtica eslava. El seu estil decoratiu

       és seguit a tot europa pels cartellistes.

​​

Primeres Avantguardes

​

En art, quan es propugna l’experimentació i la innovació temàtiques i formals i la revolta contra les idees i els costums de la societat i la cultura dominants.

​

La primera Guerra Mundial va del 1914 al 1918 i la Segona del 1939 al 1945.

​

Els moviments artístics rupturistes de l’avantguarda de principis del s.XX:

FUTURISME i CONSTRUCTIVISME (Aleksandr Ródchenko )

SUPREMATISME ( Kazimir Malévich )

DADAISME

SURREALISME

​​

Artistes​

CASSANDRE: El principal cartellista en les primeres avantguardes, d’origen ucraïnès, pares francesos i estudiant a París és un dels més reconeguts dissenyadors dels anys 20’s i 30’s. Va crear el logotip de Yves saint Laurent.

etern deprimit es va suïcidar a París al 1968.

El cartell en la guerra

Els sobresalts polítics a Rússia i la Primera Guerra Mundial fan ús del cartell polític i de guerra com si es tractés d’una croada. Cada bàndol divulga les atrocitats de l’adversari, o bé recluten civils.

SEGONA GUERRA MUNDIAL: Dissenys poc novedosos. Alguns cartells, però, no eren tan heroics i si més artístics, per exemple en els que es relatava la vida a les trinxeres.

ESPANYA: Producció col·lectiva de cartells de republicans i comunistes durant la Guerra Civil (del 1936 al 1939). Va tenir forta embranzida el fotomuntatge.

ALEMANYA NAZI I ITÀLIA FEIXISTA: Utilitzen el cartell per difondre les seves idees. Van donar un gran poder a les imatges i a les idees per excitar les masses.

A RÚSSIA: El cartell polític es desenvolupa amb força. Una de les elaboracions més característiques de la Revolució Russa és l’obra combinada entre dibuixants i poetes. També apareixen els ROSTA, que eren unes “Finestres Satíriques dels Telègrafs Russos” i recorden a unes vinyetes de còmic. Aquestes van ser introduïdes per Mijail CHEREMNYKH.

 

Artistes

ALFRED LEETE: “El teu país et necessita” (1914). On el Mariscal de camp Lord Kitcener t’ apunta amb el seu dit. Aquest cartell va ser publicat a la portada de la revista London Opinion i es va divulgar en diferents formats per tot el país amb un èxit impactant. El mateix Trotski va fer de model per a la versió de l’Exèrcit Roig.

​

Primeres avanguardes

Començaments del segle XX fins a l'inici de la segona guerra mundial (1945)

Surrealisme  (1924)

​

El surrealisme és un moviment artístic i literari sorgit a França. A la primera meitat del segle XX, el 1924, va aparèixer el primer manifest surrealista, entorn de la personalitat del poeta André Breton, a París.

​

En un principi, era un moviment per a escriptors, però immediatament es van veure les enormes possibilitats que hi havia per a la pintura i l'escultura.

 

Característiques del surrealisme:

Es crea animació de tot allò que és inanimat

Evocació del caos

Va néixer a varios països com un moviment literari però acaba invadint arts com l’escultura, cinema i sobretot la pintura

Es presenta com a algo revolucionari, amb una estètica que permet posar de manifest allò desconegut, que pretén fer volar allò establert per la societat

Els temes triats pels artistes reflecteixen realitats semblants a les dels somnis, mites, visions, tot allò que sigui meravellós

Amb les obres alliberen impulsos reprimits en el subconscient, l’esclavitud de les normes morals, etc.

Constructivisme rus (1917)

Revolució d'Octubre del 1917 i es va fer especialment present després de la 1914 el Rússia que va sorgir a arquitectònic.

No pretenia ser un estil artístic sinó l'expressió d'una convicció política (el marxisme).

Defensava un art al servei de la revolució i del poble.

Reivindicava l'eliminació de la distinció entre les arts i buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització.

Accepta tota mena de nous materials i tècniques industrials.

​

Suprematisme rus 

Fou una tendència artística ideada i encapçalada pel pintor i teorètic  Kazimir Malèvitx, i que sorgí uns anys després del cubisme.

Els elements formals es reduïxen al triangle, el quadrat, la creu i el cercle

Els elements cromàtics es circumscriuen a vermell, negre, blau, blanc i verd. Aquesta tendència defensa un art alliberat de fins pràctiques i estètics, l'abstracció pura.

L'obra del mateix Malèvitx "Quadrat negre sobre blanc", de 1918, en la qual s'ha prescindit completament del color, representà una revolució en l'art.

​

Neoplasticisme (1917)

De Stijl, també conegut com a neoplasticisme, és un moviment artístic d'avantguardes que va sorgir als Països Baixos el 1917 propugnant una estètica renovadora basada en la depuració formal.

Va ser un moviment integrador de les diferents arts que buscava una total renovació estètica de l'entorn humà basada en uns valors plàstics nous, universals i més purs.

En són artistes destacats entre d’altres Piet Mondrian (1872-1944).

El neoplasticisme és considerat, juntament amb el suprematisme de Malèvitx, l'origen de l'abstracció geomètrica.

​​

​
Dadaisme (1916)

​

El Dadaisme, també conegut com a moviment dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme.

​

Proposava la negació de tot, la destrucció  per la destrucció.

Pretenia crear confusió sense alternativa, l'oposició al concepte de raó.

Es va caracteritzar per rebel·lar-se en contra de les convencions literàries, i especialment artístiques, per burlar-se de l'artista burgès i del seu art.

​​

Fauvisme (1904)

Utilització del color pur. Colors estridents i agressius. 

Més expressiva que fidel a la realitat.

El quadre havia de ser expressió i no composició i ordre.

Tracten de transmetre una reacció emotiva del pintor davant el tema triat.

Llibertat total davant la natura.

Les figures resulten planes, lineals, tancades en gruixudes línies de contorn.

Exageració del dibuix i de les perspectives forçades.

No s’interessen per la introducció de nous temes, tracten els de sempre: el retrat, el paisatge, interiors de cases, natures mortes...

​​

Expressionisme (1911)

És més important el contingut que la forma. L'objectiu és expressar l’interior de l’ésser humà.

No es requereix una bona tècnica pictòrica ni un resultat estèticament correcte. L'important és transmetre el sentiment i la subjectivitat. La fi és que l'espectador que contempla, se senti atabalat, espantat o deprimit, segons l'estat que es vulgui transmetre.

Potencien l'impacte emocional a l'espectador a través del color, les formes retorçades, la composició agressiva, etc. Intentaven modelar la realitat per a potenciar l'emoció interior.

​​

Cubisme​ (1907)

El cubisme tractava les formes de la naturalesa per mitjà de figures geomètriques, representant totes les parts d'un objecte en un mateix pla.

Aconsegueixen el volum gràcies al color i a formes definides i geomètriques, sense ajuda de la perspectiva.

Perspectiva múltiple

Desaparició de gradacions d'ombra i llum

El color, en general, s'aplicava per petits tocs. 

Els temes més freqüents són: retrats, naturaleses mortes urbanes: arbres, cases, ampolles, fruiters, gots, guitarres i altres instruments musicals, i altres objectes senzills: els elements que es disposen de manera caòtica sobre la taula d'un cafè.

Incorporen el “collage” amb papers de diari, roba, vidre i sorra.

​​

Orfisme (1911)

No figuració o gairebé simbòlica: tendència cap a l'abstracció geomètrica.

Estructuració a força de formes geomètriques més o menys rígides: cercles i semicercles en bandes concèntriques, segments alternats, prismes de color, etc.

Recerca de la correlació entre sons i colors.

Sensació de dinamisme rítmic.

Composicions de gran fantasia.

​​

Futurisme​ (1909)

Proclamen el rebuig frontal al passat, a la tradició, i defensen un nou art modern, dominat per la màquina, la velocitat i la ciutat.

Prohibeixen la part sentimental i anecdòtica i no assumeix absolutament gens del passat.

Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, ho van anomena simutaneisme.

Es fa servir la tècnica del divisionisme i una àmplia gamma de color.

Els temes preferits en pintura són la ciutat i la figura humana en moviment.

​​​​​​​​​​

​​​
Arquitectura funcionalista 

És un principi artístic que es basa en que els edificis o les obres arquitectòniques han de ser construïdes amb l'única finalitat que compleixi una funció. Aquest principi, sol generar dubtes i problemes entre els mateixos arquitectes, ja que moltes vegades la funció no és tan evident.

 

Característiques

La decoració és senzilla i sol ser possible identificar a simple vista quina ha estat el material utilitzat per a la construcció.

La resistencia recau en marcs estructurals

Es pretenia el realisme, per lo tant son materials nous i més adecuats. Solids, flexibles i resistents. Ex: ciment armat

Solen ser espais molt grans i utilitzen el vidre i el metall per crear transparencia interior i exterior.

S'afegeixen els sostres-terrat

​​

Arquitectura neoplasticista

Moderna 

Arquitectura elemental (a partir d’elements de construcció)

Econòmica 

Funcional 

Informe i ben determinada 

De transformació, lleugeresa i de transparències

Oberta 

Estàtica

Simetria i repetició

Polièdrica

Colors plans i abstractes

Antidcorativa

No permet imaginació

​​

Arquitectura expressionista

Alemanya

Contrapunt al racionalisme funcionalista.

Creença en les tensions interiors, davant utilitat pràctica del funcionalisme.

Salons envidrats: obsessió dels expressionistes.

Apareix com a extensió de les manifestacions pictòriques.

​

Arquitectura organicista

La completa harmonia entre habitatge i hàbitat en tots els factors que actuen a l’hora d’idear una creació arquitectònica d’aquest caràcter.

Es basa en la cerca de l’equilibri total entre l’espai natural i les necessitats humanes a l’hora d’ocupar aquest espai mitjançant un hàbitat de caràcter humà.

​

 

ACTIVITAT FIGURINS

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

PORTADA CD

​

ALADDIN SANE DE DAVID BOWIE SURREALISTA:

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​